Te has pasado el día
arreglándote,
(promesas de felicidad)
ganando dinero,
(promesas de felicidad)
solucionando problemas,
obligaciones,
comprando,
descansando
(promesas).
Sin ser feliz.
Sin compartir,
ayudar,
aprender,
sin usar tus dones,
jugar,
reir,
amar.
Solo cada hoy puedes ser feliz.
Què valen els meus pobres versos inútils
sino han estat inspirats?
Quin bé poden fer
si són víctimes de l’atzar?
Revolts que canten i ballen,
petites pinzellades,
austeres com un taburet de pi.
Ritme de colors vibrants,
que captiven el temps.
Llum que esdevé
l’esquelet de la vida.
Dinàmica radiogràfica,
realisme expressiu.
Poesia de la matèria revelada.
Ens mostres la bellesa
amagada de l’instant etern.
Etern Vincent,
vident entre els cecs.
Sota l’ombra d’un xiprer solitari,
l’ahir llunyà, de sota les pedres,
retorna de l’oblit,
implacable, lúcid, renovat.
Estén els seus llargs dits
interrogant l’avui.
¿Qui vaig ser, llavors?
En aquell temps on
els somnis eren gratuïts,
el present era més ample,
i el passat i futur eren llunyans,
quasi bé d’un altre món.
I em veig com llençat per un tobogan
que fa molta baixada,
amb baranes que et protegeixen i t’atrapen.
On el destí s’ha apoderat de la teva llibertat.
Mut, imperceptible, incontestable.
Pensar poesies?
Sentir poesies.
Transcriure.
La paraula esdevé,
subterrània.
Les arrels són miratges.
Blog de Poesia de Jordi Querol 