Hem après el valor
de la sanitat pública,
l’educació i la investigació.
Hem après
a mirar els ulls
i veure penes
i somriures.
A respirar lentament
i descobrir
que tothom depèn
de tothom.
A valorar el que teniem
i aturar-nos.
Potser a viure amb menys
i amb més senzillesa.
A mirar endins
i perdre algunes pors.
El món s’ha aturat
i molts que s’han baixat,
no voldran tornar a pujar.
Blog de Poesia de Jordi Querol 