Llavors

Sota l’ombra d’un xiprer solitari,
l’ahir llunyà, de sota les pedres,
retorna de l’oblit,
implacable, lúcid, renovat.
Estén els seus llargs dits
interrogant l’avui.
¿Qui vaig ser, llavors?
En aquell temps on
els somnis eren gratuïts,
el present era més ample,
i el passat i futur eren llunyans,
quasi bé d’un altre món.
I em veig com llençat per un tobogan
que fa molta baixada,
amb baranes que et protegeixen i t’atrapen.
On el destí s’ha apoderat de la teva llibertat.
Mut, imperceptible, incontestable.