ESCURABUTXAQUES

Provaré sort,
llençaré la moneda a la màquina.
Sé que no ho haig de fer,
però necessito comprovar una cosa.
No sé que és, és un impuls.
Ja sonen les notes sintetitzades,
s’ha empassat la moneda el monstre,
amo del meu destí.
La musiqueta em solca les neurones
en un recorregut adictiu.
Perdo.
Perdo.
Guanyo. Guanyo. Guanyo.
Però no en tinc prou,
encara no estic segur.
Mai he aconseguit estar segur.
Perdo. Perdo. Perdo. Perdo. Perdo.
Perdo. Perdo. Perdo.
Déu no m’estima,
ningú m’estima.
He perdut els calers de la compra.
Pobre Maria.