La noche muere oscura.
Sin utopía la noche
muere oscura.
Sin utopía estamos
desubicados y desorientados,
en un mar de incertidumbres.
Perdidos en nosotros mismos,
perdidos en nuestras limitaciones,
sin saberlo.
Sin utopía no hay política,
solo ciegos charlatanes
guiados por intereses propios,
guiados por un faro muerto
en las entrañas de uno mismo.
Mes: julio 2021
SENTÈNCIA
La sentència de l’odi
sempre ve d’un jutge incompetent.
La comprensió esdevé justícia.
TERRA I CEL
Molts anys cercant
el que hi ha més enllà,
menystenint el que hi ha més aquí.
Un cop trobat es va capgirar.
Molts anys cercant el que hi ha aquí
despreocupat del que hi ha més enllà.
Cercant muntanya amunt,
al cim vaig trobar un mirall.
GUANYAR
Es guanya quan el darrer corredor
trepitja l’arribada.
Som un equip.
PORTA
Miro aquella porta de fusta
de blaus i grissos desgastats,
i a l’instant retorno físicament
a un temps oblidat.
El meu estat mental es transforma
en un espai i un passat primitiu.
Sento la immediatesa de tot.
Com si hagués perdut un filtre
que tot ho encaixona.
Ja no sóc jo.
Les coses existeixen i es viuen,
no s’interpreten.
El blau i el gris són colors purs,
sense relació amb res.
Tot retorna verge, impol.lut, matèric.
El present és gaudeix a l’instant,
real, desxifrat, immaculat.
Descobreixo i recordo un nou món,
fugaç i etern.
Revisc.
Blog de Poesia de Jordi Querol 