PORTA

Miro aquella porta de fusta
de blaus i grissos desgastats,
i a l’instant retorno físicament
a un temps oblidat.
El meu estat mental es transforma
en un espai i un passat primitiu.
Sento la immediatesa de tot.
Com si hagués perdut un filtre
que tot ho encaixona.
Ja no sóc jo.
Les coses existeixen i es viuen,
no s’interpreten.
El blau i el gris són colors purs,
sense relació amb res.
Tot retorna verge, impol.lut, matèric.
El present és gaudeix a l’instant,
real, desxifrat, immaculat.
Descobreixo i recordo un nou món,
fugaç i etern.
Revisc.