OMBRES DEL PASSAT

La llarga tempesta nua s’allunya.
S’obren els núvols tremolosos
i la claror es reflecteix tèbia
als bassals immaculats.
Els cos reclòs no veu la llum,
la negror perdura muda
a l’ànima insegura.
Ara ja no és l’albada
qui aixeca el dia,
són les ombres del passat
que estenen la nit.
Quan el dol de vida neix,
les passes trepitgen
l’àrida buidor
de la vida absent.
Mossegant
engrunes de saba
cada dia una mica més grans.