Cims del Pirineu

Poso les cames i el cor.
Tu la natura solitària;
dolça o esquerpa.
Muda,
en el vent sento el teu alè,
regint les valls mundanes.
Cercant el cel incommesurable,
els cims dominen la terra.
Roques salvatges,
matèria primigènia.
Els ulls comtemplen respectuosos
la immensitat buida
que deixa la immensitat sòlida,
mesurant perplexos
Déu i la humanitat.