El gautxo cavalca al pas.
A la llunyania guaita el poble
alentit per la solitud.
És una renglera de cases
a la vora de la carretera,
exploradora de llocs perduts.
El terra és àrid i pedregós,
i el vell cavall trepitja pausadament.
El sol es pon vestint-ho tot
de fosc porpra.
Sobresurt el molí d’aigua,
vigilant des de la seva torre
si arriba algun foraster.
Giren les seves aspes confuses
esbrinant si avui és ahir
o ahir és avui.
Tot sembla irreal i imaginari,
però els tossuts dies
desmenteixen qualsevol cosa
que no sigui l’exactitud de l’esdevenir.
Un personatge de Borges
seria benvingut.
Blog de Poesia de Jordi Querol 