Aprehendre la llum interna del món.
Plomar el paó amb la ment
i trobar la gènesi del seu ventall
a les seves carns ferides.
Doblegar els genolls
i aixecar la vida.
Acaronar la trèmula substància
de les pedres
com si fóssim rius salvatges.
Seguir el dictat misteriós del pleniluni.
Viure la metamorfosi de la paraula,
com lliures papallones.
Esculpir les flors del bé i del mal.
Descobrir l’eterna raó
de la geometria de l’ànima.
Viure despollat de llaços.
Aniquilar les aparences.
Seduir els àngels caiguts.
Mes: octubre 2021
Desarrelats
A un món global,
innumerables són les mancances.
El poble, el barri,
tenen la mesura de la vida.
Com una fletxa,
el temps ens ha llançat
a la multitud,
ens ha conectat i responsabilitzat.
Superats, tenim
el cap al món,
el cor al poble.
Copas
Como un cubito de hielo
diluyo mis pensamientos
en una copa de whiskey.
Los sentimientos flotan
en un salvavidas de plomo.
La mano del mundo
gira en circulos la copa
acelerando el destino
en ansiosos vaivenes
centrífugos ingobernables.
No pienso pedir otra copa,
mis dedos sujetan
el frágil devenir de la ilusión
en un posible imposible,
que bebe de la esperanza.
Perdonado
Esa sonrisa,
esos ojos vivos que me descubren
y me miran inocentes,
de un niño que apenas camina,
me acogen
como un dios misericordioso.
Kuan
Quan la consciència
es conecta a la font,
beu de si mateixa.
Blog de Poesia de Jordi Querol 