Día: 12 de mayo de 2022

Caminava pel carrer,
acompanyada de la seva soledat.
Mirant-se els peus
que la portaven no se sap gaire bé on.
Era jove, com la seva inexperiència,
però més idealista que ella.
Als seus 20, els anys li
feien més pujada
que baixada les certeses.
Dubtes immaculats,
futur allunyat,
present confús.
Les esperances
ja no eren intactes.
La confiança davallava.
Tant per venir
i tan poc per creure-s’ho.
La vida era com un martell
que piconava les il·lusions
a foc lent.
Els dies passaven rient
les ximpleries de les amigues.
Un forat s’anava creant al pit,
esgarrapant les poques llums
de la societat.
Alienada, sorda, ofuscada.
Els seus referents
s’endevinaven falsos,
la seva vida indesxifrable.
El seu ànim tremolós
queia per la vall
de les calaveres vivents.