Baixa el sol,
com si li fes vergonya,
imperceptible.
Els seus raigs s’acomiaden per avui.
El capvespre és el nou rei.
Es recull el dia, silenciós.
Algunes ànimes neguitegen,
la pèrdua de vida anuncia la foscor.
Altres senten la pau,
amants del recolliment interior,
les estridències del dia
donen pas a la quietud serena.
La llum parella les dissonàncies.
Uns i altres viuen l’horabaixa
com les campanades del cel,
anunciant que el cor i el dia
caminaran agafats de la mà.
Mes: junio 2022
Per Sant Joan
Per Sant Joan,
cremi la foscor,
reneixin tots els cors.
El Sol i la Terra
El sol, galant, admira la terra.
La terra, de dia avergonyida,
es gira donant-li l’esquena.
De nit, ja serena,
gira per reveure’l.
Enamorada, la terra,
el vol conèixer.
Per tots costats,
pel davant i pel darrere.
I és així que la terra
gira sobre si mateixa
i al voltant del sol.
Dos amants,
el sol sol al cel,
la terra a la terra sola.
Quan la Boira
Quan la boira abraça l’horitzó,
quan has perdut la llum del camí,
i aquella pèrdua és com si desapareixès
el pont que estàs creuant.
Les passes trepitgen el buit
decorant de bru
els escenaris de l’esdevenir.
El destí es disfressa mut
amb robes fosques de lladre,
s’apodera del temps serè,
del refugi secret en que creies viure
i dels fonaments petris
de la vida quotidiana.
Els lliris dels dies tremolen
com llençols blancs estesos
a l’hivern de l’ànima.
La llum, escassa,
sap arrossegar-se, dèbil,
pels corriols del dol,
que duen, un any més,
la primavera al cor.
Escriure des del Jo
Coneixement de primera mà.
Subjectiu com la vida
de qualsevol altre.
Fora la ciència (també influenciada),
la literatura és subjectiva.
No tenim el do de l’objectivitat.
Què queda sense el jo?
La divinitat o la bogeria.
A través de mi imagino l’altre.
A través de l’altra em reconec.
Soc la substància de compartir,
de comunicar, de viure.
Blog de Poesia de Jordi Querol 