Día: 3 de junio de 2022

Quan la boira abraça l’horitzó,
quan has perdut la llum del camí,
i aquella pèrdua és com si desapareixès
el pont que estàs creuant.
Les passes trepitgen el buit
decorant de bru
els escenaris de l’esdevenir.
El destí es disfressa mut
amb robes fosques de lladre,
s’apodera del temps serè,
del refugi secret en que creies viure
i dels fonaments petris
de la vida quotidiana.
Els lliris dels dies tremolen
com llençols blancs estesos
a l’hivern de l’ànima.
La llum, escassa,
sap arrossegar-se, dèbil,
pels corriols del dol,
que duen, un any més,
la primavera al cor.