Capvespre de Nou

Baixa el sol,
com si li fes vergonya,
imperceptible.
Els seus raigs s’acomiaden per avui.
El capvespre és el nou rei.
Es recull el dia, silenciós.
Algunes ànimes neguitegen,
la pèrdua de vida anuncia la foscor.
Altres senten la pau,
amants del recolliment interior,
les estridències del dia
donen pas a la quietud serena.
La llum parella les dissonàncies.
Uns i altres viuen l’horabaixa
com les campanades del cel,
anunciant que el cor i el dia
caminaran agafats de la mà.

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà. Lee todas las entradas de Jordi