La felicitat s’amaga als camins
i es perd una mica a l’arribada.
És la desgràcia d’aconseguir
allò que es vol o no aconseguir-lo mai.
La felicitat només viu al present, al camí.
El futur és la fi del camí.
Té sentit hipotecar el present
per un futur llunyà e hipotètic?
Busca un present enriquidor
que porti a un futur dessitjat amb el cor.
Segurament un futur
on tothom sigui més feliç.
Mes: julio 2022
A Sol i Lluna
Cada ser humà és un univers
en si mateix.
Amb llum pròpia com la del sol,
que es reflexa en els altres,
com a la lluna.
Un univers incomplert.
Comencem buscant a l’exterior,
com la lluna. I acabem buscant endins.
Com la llum interior del Sol
que s’expandeix
més enllà de nosaltres.
Quan més som per dins
més naturalment il·luminem
cap enfora.
La lluna gira embogida,
com la mateixa terra,
esgarrapant llum de fora.
El Sol roman en el seu centre.
Progrés
El progrés necessita comprensió.
Com doblegar sencera una canya
sense coneixement?
Hi ha un sutra que diu:
Més enllà de la ment que jutja:
observa i comprèn.
Dedicat a Tú
Per al/a la Benvolgut/da lector/a.
Desitjo, que en aquest poemari
trobis algún poema,
que sigui tan teu com meu.
Teu, perquè trobis un punt
de connexió entre el poema i tú,
en que, com el vent travessant valls,
recorri la teva ànima recordant
o descobrint petits tresors.
I meu, simplement,
pel mateix motiu.
Que aquest/a canal,
serveixi per pujar muntanyes.
Natura, camins, vida, cims.
La Llum Anima
La llum anima la matèria d’aquest jardí.
És mitja tarda d’estiu,
les ombres de les fulles
dels arbres i plantes s’alternen
en clarobscurs de vida i mort.
A cada racó d’aquest món,
el vent suau dirigeix aquesta dansa,
el que llueix, de sobte es torna fosc,
i les foscors reneixen juganeres.
La mort fa lluir, fugaç, la vida.
Vibren els colors,
valents, desafiants, ferits;
com un quadre impressionista viu
sense marc protector.
Com un cant oriental,
l’aire és l’alè de la vida,
que mou els renaixements
a samsara, esperant un dia,
finalment, alliberar-nos en Déu.
Blog de Poesia de Jordi Querol 