Cada ser humà és un univers
en si mateix.
Amb llum pròpia com la del sol,
que es reflexa en els altres,
com a la lluna.
Un univers incomplert.
Comencem buscant a l’exterior,
com la lluna. I acabem buscant endins.
Com la llum interior del Sol
que s’expandeix
més enllà de nosaltres.
Quan més som per dins
més naturalment il·luminem
cap enfora.
La lluna gira embogida,
com la mateixa terra,
esgarrapant llum de fora.
El Sol roman en el seu centre.
Blog de Poesia de Jordi Querol 