Escrivint descobreixo el món mut.
Les paraules viatgen
del silenci als ulls verges.
Una mirada, una interpretació,
un descobriment, un donar-se compte.
De l’interior, com un bulb
d’arrels vives, floreix un mot.
Un mot, un món mut, esperant ser
desenterrat per il·luminar
un món extern, disfressat,
cridaner, monòton, enganyós.
Mirar endins per mirar enfora.
L’ombra és la llum.
El silenci desembolica
el regal, el present, el misteri.
La vida interna dibuixa
els pinzells i els llenços
dels quadres de cada dia.
Mes: agosto 2022
Un paso
Un paso atrás y otro arriba.
Mejor que describir los hechos
es describir la evolución
de los hechos.
Atrás, para saber de dónde venimos.
Arriba, para elevarnos
y vislumbrar el presente
que apunta hacia un futuro.
El cúmulo de noticias concretas
emborrona la interpretación
de la realidad.
Ser como un águila cernida,
concentrada en un rubí.
Sabiduría
La sabiduría es lo que es útil.
Es útil lo que es bueno.
La sabiduría es finalmente moral.
Sabiduría es amor.
La sabiduría sin amor no es útil.
Jo i Tú
Jo aquí, viu,
tú enllà, no sé on, mort.
No entenc. No ho entenc.
No sé que és estar viu o estar mort.
Però crec que
no pot haver-hi tanta diferència.
Ser o no ser.
Resoldre l’antítesi
en un nivell Superior.
Llamp de llamp
El tronc de l’arbre ja era tort
quan va rebre un llamp del cel.
Va ser un dia més negre que gris.
Part seva era ara cendra en vida.
Va somniar moltes nits
amb ànimes perdudes
que no troben el camí.
S’havia d’acostumar a compartir
la seva part morta
amb les seves restes vives.
Era més fort del que semblava,
les seves arrels eren com mans gegants
agafades a la terra,
xuclant l’alè subterrani
i lliurant-lo a la llum del dia.
Passats uns anys,
un àngel va seure
a les seves branques
i li va deixar un missatge.
Qui mira la mort,
mira la veritable vida.
I ell va viure més que mai.
Blog de Poesia de Jordi Querol 