Escrivint descobreixo el món mut.
Les paraules viatgen
del silenci als ulls verges.
Una mirada, una interpretació,
un descobriment, un donar-se compte.
De l’interior, com un bulb
d’arrels vives, floreix un mot.
Un mot, un món mut, esperant ser
desenterrat per il·luminar
un món extern, disfressat,
cridaner, monòton, enganyós.
Mirar endins per mirar enfora.
L’ombra és la llum.
El silenci desembolica
el regal, el present, el misteri.
La vida interna dibuixa
els pinzells i els llenços
dels quadres de cada dia.