Voldria

Voldria deixar caure els escuts
i que s’abaixessin de vergonya
les espases.
Voldria desfer les ferides de sang
en roselles mudes.
Que Déu es deixés veure
tant com les orenetes a la primavera.
Les ulleres de la ignorància
perdessin la seva foscor.
I la vida no fos una cursa cega,
tan sols un passeig significatiu.
Voldria que la compassió
fos com l’oxigen de l’aire que respirem.
I la mort el perdó de tots els errors,
limitacions i males intencions.