Bon Nadal

Quan més car és un whisky,
un petit o gran luxe,
més sòrdida és la soledat
que intenta ofegar.
És com si deixéssim
de compartir alguna cosa bona.
La soledat no requereix ofegar-se,
el que cal ofegar és l’ego
que ens separa.
Bon Nadal,
sempre hi ha algú,
a la taula o al cor,
amb qui compartir.

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà. Lee todas las entradas de Jordi