
Sembla existir sense pretendre res,
ni una mirada, ni cap sentiment.
Es mou com qui no té pressa,
amb naturalitat calmada i deixadessa.
Vesteix com si el món fos casa seva
i la ciutat la seva habitació.
Tracta la gent amb confiança,
desconegut amic de la infància.
Lliure, lliure de quasi tot,
el present aprop i el desig llunyà.
El seu cos i la seva ment
transiten la vida a pams,
com una ballarina de valsos pausats.
Serena, atenta,
ja ha trobat abans de buscar,
i sembla que no ho sap.



