
Aquella persona que havies oblidat,
la veus, i no acabes de saber qui és,
però saps va ocupar un lloc
privilegiat al teu cor malmès;
el cap no troba raons, es sent orfe.
Ella et coneix i ja sents el silenci mort
que no vas saber destruir.
Has perdut les teves mans
i no te n’havies adonat.
Despullat de tu mateix,
finalment recordes,
no podia haver estat d’una altra manera.
La vida trenca camins
i esdevé pur caprici cec.