Límits

Un dia passa allò
que més dessitjaves,
per tu i per a tot el món.
Vius la màgia d’aquell dia,
i passen les setmanes
sense veure els estels,
ni les ombres
ni les conseqüències.
No ha estat així.
I més que un desencís,
queda una calma humil,
on un reconeix la seva feblesa
i la seva condició límitada,
profundament humana.
Jo més petit, i tot més gran.
Les forces de l’univers
s’han presentat, però
el moment resta per arribar.

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar