Tingues confiança,
milions d’absents.
Després de l’últim dia
les amàlies torcen el tall,
cap a la terra seca.
Flors seques, arrugades,
dispersades pel vent,
ensorrades per la terra erma.
Parfum mort,
record del temps eixut.
Flors despreses dels cabells
de les noies joves.
Els dies i els anys viscuts,
son fills joves dels segles
desmemoriats i eterns.
L’amàlia dorm etèria
als braços d’una immortalitat verge,
anhelant ser estimada
per sempre més.
qwertyuiop
asdfghjklç
zxcvbnm
Aquí tens totes les lletres
per formar totes les paraules
de totes les frases
del millor llibre del món.
No és una qüestió de combinatòria,
ni de prova i error.
És una qüestió de lucidesa,
comprensió, sensibilitat,
expressió, veritat,
imaginació i moltes altres.
L’evolució tampoc és
una qüestió de combinatòria,
ni de prova i error.
Els àtoms no fan la física,
ni la química
ni la bioquímica
ni la biologia
ni els essers humans.
Festa catalana,
festa de la primavera,
tant si es festiu com laboral.
Si no fos per Nadal,
el dia més bonic de l’any.
Dia de la cultura i l’amistat.
Roses que són un regal
per expressar-se un mateix
i expressar a l’altre.
Roses joves, roses en plenitud
i també roses amb la bellesa
de la maduresa.
Roses sinceres, secretes,
d’amic, company, parella,
de mare, familiar o enamorat.
Roses que s’obren
com els llibres regalats,
s’oloren com les pàgines de paper,
i les fulles, de rosa i paper,
passaran amb el temps,
tot esperant l’any que ve.
Deixant empremta
per un futur molt més ple.
La consciència baixa a la matèria,
baixa a l’espai i al temps.
Els ulls miren com ella.
Les orelles escolten com ella.
La ment sent i pensa com ella.
Ella no és matèria
però està limitada per un món material.
Ella és eterna i infinita
però viu a l’espai i temps finits.
La consciència baixa a la terra
i vesteix una persona una vida.
El cos és matèria
i no pot generar consciència.
La consciència és conscient,
abans, ara i després.
Qui pensa? Qui s’adona que pensa?
La nit és manca de llum,
la llum no és manca de foscor.
La llum és, la nit no és.
Sempre guanyarà el bé.
Blog de Poesia de Jordi Querol 