Passats uns anys la vida es clona.
Un esdeveniment nou té la seva parella
enfonsada en la memòria,
i de cop aquesta relació reneix amb força.
La vida recorreguda entre els dos extrems,
que ara es repeteixen,
sembla tenir el rellotge espetllat,
el temps s’ha exhaurit de cop
i els anys moren fulminats en l’aridesa que resta
quan tot ha esdevingut massa ràpid,
sense espai a redreçar les onades de la mar.
Que ara és mar quieta i no corrent de riu.
Sigui un casament, un comiat, un tràngol
o un fet rellevant personal;
els moments afins comprimeixen la vida,
com si dues estacions de tren comuniquessin sense vies.
Blog de Poesia de Jordi Querol 