Mes: junio 2023

La parra

S’enfila el tronc del terra,
com enroscant-se a l’aire.
Serp de vint caps,
les seves branques reposen
en un reixat horitzontal,
que fa de tendal del bar.
A l’hivern sembla ben morta,
el tronc és obert i assecat,
però a la primavera les branques
donen fulles de verda vida
omplint la terrassa d’ombra.
Vinya sense podar, raïmera,
que a l’estiu dona el fruït del vi,
que jo prenc contemplatiu al bar
gaudint de la seva vital exuberància.
Manantial a la vorera del barri
de ciment, escaldat pel sol insolent.

Pintar al oleo

Es poner con el pincel
un trozo de materia iluminada
en el lienzo.
Sustituír mundo y luz con pintura,
oleo, trementina y pigmento.
Un mundo subjetivo, la mirada
es el alma del pincel, este
acaricia los colores en la paleta,
los junta, hasta que un impulso
lo nombra, es este.
La espatula hace el trabajo grueso,
el fino los pinceles.
El caballete sujeta el lienzo,
el taburete el trasero,
las manos paleta y pincel.
Los ojos miran el original,
la paleta y el pincel, el cuadro,
el original, y la punta del pincel
sobre el lienzo, y luego otro impulso,
se ejecuta el trazo.
No se sabe bien si pintan los ojos,
la mano o el pincel,
la mirada del artista o incluso
la casualidad.
Todo ello lo da la maestría del arte,
el genio interno o la inspiración.
Realismo, interpretación e imaginación.
Obteniendo el color en la paleta,
en el pincel, en el lienzo
o creando un efecto visual.
Anda! y el dibujo.

Deprisa deprisa

La posibilidad vive en el espacio lento.
La lentitud da espacio a lo imprevisto.
Las prisas son una secuencia de tareas,
una detrás de otra.
La tarea de la vida es amar
y no se ama deprisa.
El presente necesita tiempo
para no atropellarse a sí mismo.

Llavors

La llavor espera el seu moment,
encara que vol viure al present,
amb poca aigua es faria malbé.
El present pensa el futur,
i el futur es farà present.
Llavors seran llavors.

S’enfonsen

Els peus amb les sabates
que li va regalar l’àvia abans de partir,
les mans amb que jugava a pilota
amb els amics,
la mare que sempre que podia
li comprava una gallina per alimentar-lo.
S’enfonsen els germans més grans
i totes les seves pertenences,
s’enfonsen a la mar perquè no els rebem,
no els rebem i ajuden a la nostra societat,
i la gent d’aquí votant cada cop més
a l’extrema dreta, de forma enganyada o no.
És la lluita de la dignitat contra la ignorància,
i la por covarda i irracional a l’altre.
Volen ser més patriotes que ningú altre,
i són en realitat menys humans
que molts d’altres.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar