En una taula groga americana
a prop de la sortida del bar, de nit,
la música serena del piano sembla marcar
el trànsit pausat de gent per la vorera.
El local quasi vuit amb una il·luminació
ben forta, contrasta amb l’ampla sortida
oberta que dona al carrer.
Gent de totes les edats transita,
s’atura i xerra serena.
Locals il·luminats i persianes
que baixen posant fi a la jornada laboral.
El dia perd les presses i la nit retroba la gent.
Terrasses plenes, zona semi peatonal.
El campanar anuncia que són les nou de la nit,
i la vida s’escapa de les necessitats,
les penúries i els problemes.
Ningú sembla interessat en el telenotícies.
La vida personal derrota les crisis,
les catàstrofes i el canvi climàtic.
A dins de les cases les famílies i la soledat
viuen les seves circumstàncies,
el carrer comparteix la tranquilitat
i el món pateix el seu destí.
Blog de Poesia de Jordi Querol 