A les sales de ball
de les taules de marbre blanc
les ombres de les fulles dels plataners
dancen cegues sense descans.
La brisa és orquestra muda i serena,
els vermuts escalfen la tardor,
que hi posa un dia clar de sol.
Ara, com fa cent anys,
l’aperitiu viu alegre amb afany
tot esperant un bon dinar,
que oblidi l’endemà.
Blog de Poesia de Jordi Querol 