Una vida és construïda com un edifici.
Les accions de cada dia
piquen les pedres que aixequen els pisos.
Edificis modernistes, neoclàssics
o potser contemporanis.
Acullen persones, families i negocis.
Llueixen com edificis de l’extraradi
o com al passeig de Gràcia.
Amb la seva cara sud, lluent,
i la seva cara nord, obaga.
El sol il·lumina de vida la seva façana
de colors terrossos, acolorits,
de vidre fosc, grissos o canyella.
Descobrir l’edifici de la nostra vida
seria revelador, encoratjador
o potser dolorós.
Blog de Poesia de Jordi Querol 