Sento una cançó,
és de paraules prestades,
té una música mística,
parla mastegant els mots.
És un vent de tramuntana
en una platja assoleiada.
Sorra i pedres arrodonides,
desgastades i humides.
Llarg i curvat és l’horitzó,
salvatge i sol escolta la cançó,
la cançó i les gavines, soles i altives.
Blog de Poesia de Jordi Querol 