El poema perfecte

Per a què un poema perfecte?

Grans paraules, un «poema perfecte».

Tan sols un poema honest.

Si ens permet travessar un pont,

o desfer un núvol, o empenyent-lo

arribem a una balma, on els trons

retronen, però ens serveix d’aixopluc.

O ens escalfa els peus en una nit d’hivern.

O potser veiem el blau més blau,

o al contradir-nos ens obliga a trobar

una veritat més ferma.

Si ens dóna un gram d’esperança

o una empenta grollera cap endevant.

Si no ens diu res, però unaltra si.

O si més no, ens fa companyia

com un mussol atent i silenciós,

a les nits, estirats al llit, amb el llibre a la mà.

No és suficient?

Viatges

Abans d’anar, podem fer un tast:

La cultura, el paissatge, els recursos, la història.

Les cames, per caminar i trepitjar la terra.

Els ulls més vius fora dels museus que a dins.

Copsar la quotidianitat, el ritme i el tempo

del perfum dels barris.

Provar-te les ulleres de la gent local.

Fugir dels establiments internacionals,

així com de les presses.

Lentament passen els detalls,

la vida significativa no forçada.

Perdre’s una mica per trobar

allò que no és a l’aparador.

Endevinar els neguits i els anhels,

la saviesa i la bogeria de la terra

en els ulls de la gent.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar