Nuesa santa

Menuda, llisos cabells,

una cascada de fils terrossos i assolellats.

De matinada, li canta la rosada.

Eixerida com un ocellet.

La serietat li amaga el cor dolç.

El geni dissimulat li sobresurt rebel.

Ànima nascuda innata, nuesa santa.

Ulls generosos bruns de mel de bruc.

Diamant en brut,

de la serenitat en farà virtut.

Quan estigui en pau

amb el món, el món tindrà 

en ella la pau més bella,

i tota la seva incontenible llum.

Àngel brillant a la terra desterrat.

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar