La permanència del temps,
passa el temps però roman inamovible.
El paisatge flueix mogut
per l’anima del vent.
Ocells que volen
travessant l’espai,
d’un lloc a unaltre més enllà,
El temps dorm al migdia,
l’espai resta inmovil.
Els ocells mouen l’escena.
Tot viu quietament,
el moviment és un miratge.
El buit és infinit.
L’ànima s’eixample,
s’eixample quietament.
Blog de Poesia de Jordi Querol 