Aquella expressió de verge devota,
d’ànima santa, de cor obert,
de sentiment profund, dels seus ulls.
La seva pausa i la seva bellesa inabastable
són la llum d’una dona treballadora,
al bar del centre, ara centre de l’univers.
Estima la música del meu temps,
dels 80 i 90. Filla d’aquí i origen magrebí,
conserva la plenitud dels oasis marroquíns,
l’amplitud del desert del sahara
i la magnitud de l’Atlas.
Morena, cabells llargs com la nit
i ulls lluminosos, com dues llunes plenes,
en nit serena. Natural, espontània i enigmàtica.
Musa de qualsevol poeta
que veurà frustrats els seus versos.
Que la bondat dels Déus
l’acompanyi eternament.
Blog de Poesia de Jordi Querol 