Sin esperanza

Nazis genocidio judío. 

Judíos genocidio Gaza.

Si quien más lo ha sufrido,

lo reproduce, no hay esperanza.

El darrer regal

La rosa s’ha pansit, és efímera.

Era bella, ara és mestre.

I si la vida l’ha fet així,

no per gaudir-la i entristir-me

sino per a ensenyar-me?

Potser ara les apreciaré més,

a elles i al temps.

Flor del sur

Cálida como una flor del sur,

a mediodía, bajo el sol del ecuador.

Risueña, amable, ojos morenos,

profundos, de otro mundo.

Amiga de la alegría,

hermana de la bondad

y madre envidiable.

Me cobra vinos y tequilas

a precio de aprecio.

Su voz es caricia, 

sus brazos abrazos

y su amor lo he patentado

para que no me lo quite

ningún príncipe alado.

La mà

Tremola la mà que escriu,

lletres com llàgrimes,

si perd allò que la mou ferma,

que mou la vida i reposa l’ànima.

Nuesa santa

Menuda, llisos cabells,

una cascada de fils terrossos i assolellats.

De matinada, li canta la rosada.

Eixerida com un ocellet.

La serietat li amaga el cor dolç.

El geni dissimulat li sobresurt rebel.

Ànima nascuda innata, nuesa santa.

Ulls generosos bruns de mel de bruc.

Diamant en brut,

de la serenitat en farà virtut.

Quan estigui en pau

amb el món, el món tindrà 

en ella la pau més bella,

i tota la seva incontenible llum.

Àngel brillant a la terra desterrat.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar