Els esglaons de la vida
pugen aventurers i tentatius els primers,
ferms i constants els mitjans,
sossegats i costeruts els darrers.
La mirada s’eleva sobre el passat
i cap amunt al cel.
Les baranes, les aturades,
les sabates, les forces.
Esglaons que eren il·lusions són enyorances.
Blog de Poesia de Jordi Querol 