Tú gitana, que conoces las estrellas,
el camino y el descampado.
Sueña en tu celda de la ciudad.
Enseña tu libertad, tus lazos
y tu desparpajo.
Luna de mediodía, luna rota.
A medio camino sin destino.
Muestra tus cartas ancestrales,
tu fe, tu tez morena y ojos blancos.
Vuela con presencia,
no huyas de donde
no os quieran sino es por
tu eterno viajar.
Gitana, alma dolida,
alma sin tierra, pais sin frontera.
Els esglaons de la vida
pugen aventurers i tentatius els primers,
ferms i constants els mitjans,
sossegats i costeruts els darrers.
La mirada s’eleva sobre el passat
i cap amunt al cel.
Les baranes, les aturades,
les sabates, les forces.
Esglaons que eren il·lusions són enyorances.
Àngel de nit
que veus el cel
i beus copes.
La terra Teresa és seca
i els núvols divins.
Activitat addictiva
per aconseguir coses de l’exterior,
per a guarir l’interior.
Activitats adictives que malmeten l’interior.
Fugida d’un mateix, del silenci.
Escoltar-se,
comprendre’s,
curar,
canviar.
Entretenir-se continuament
o tenir-se a un mateix.
Distreure’s o treure’s el soroll.
Pirar o respirar.
Tres estels creuen la foscor,
regalant la seva llum.
Una espelma Déu fa tan lluent.
Blog de Poesia de Jordi Querol 