Sense

-Tu no ets tu sense els teus desitjos,

si no en tens qui ets?

No vols un món sense patiment?

  -No.

-Per què no?

   -No és possible.

-També pots anhelar impossibles.

   -No val la pena.

-La pena és teva.

No mirarme

Por no mirarme,

en la cárcel de tus párpados 

mis ojos cumplen condena.

Metàfores

Deixa’m el teu aroma,

la teva força

o tota la teva ànima.

Viurem agermanats,

junts creuarem mars i cels.

Amb la meva absència 

tu em faràs present

i tu em coronaràs, em parlaràs

i em perfeccionaràs.

No em deixis mai sol,

dóna’m el teu amor,

la teva vida serà vida nostra

i un consol la teva escalfor.

Deseos

Pequeños deseos materiales,

deseos espirituales.

Deseos para crecer, para soñar,

para realizarse.

Deseos superfluos irrenunciables,

deseos de desear felicidad.

Deseos sin sentido

que crean sentido.

Deseos insondables,

semiocultos, inexplicables.

Deseos incomprensibles,

deseos que crean razones,

paz, conformidad.

No llegar

No llegar,

el camino crece a cada paso,

el dolor se agudiza,

mar de dudas,

continuar sin esperanza,

por no abadonar.

Cada paso es un suplicio.

El amor propio camina

de la mano de lo imposible.

Un descanso después de horas.

El cuerpo pierde la tensión.

Continuar es una quimera.

Excusas de perdedor,

la carne viva no es razón.

Debilidad, desánimo, extenuación.

Continuar, continuar, continuar.

A veces llegar,

a veces claudicar.

El esfuerzo es un deber

hasta límites inhumanos.

Respetarse.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar