Lo enigmático muere
cuando la luz ilumina su sombra.
Seguir viendo sombras
es cosa de la ceguera,
de unos ojos descreidos.
Los párpados no pueden abrirse
cuando la mente está cerrada.
La claridad ve la luz,
la costumbre es ciega.
Mes: agosto 2024
Un día perfecto
He leido un poema,
algo se esconde detrás.
No se lo que es,
pero los pájaros no vuelan porque si,
era una opción, también una necesidad.
No sé lo que hay, pero algo hay.
Es como un susurro helado,
que el tiempo adormeció,
es un aroma de muerte y libertad,
que trajo la vida sin despertar.
Ahora la golondrina vuela despacio,
surcando el aire y el azar.
Retorno
Retorno de algún día de hace medio siglo.
La rambla tiene el mismo aire, olor
y síntesis, la misma impresión,
el mismo esqueleto, incertidumbre
y cotidianeidad de hace cincuenta años
cuando iba a la peluquería
cercana a donde vivía.
Ha vuelto una fotograma vital,
un estado de ánimo,
un tiempo proyectado a mi mente
olvidado y redescubierto.
Matrix tenía un goto hacia
mis cinco años,
un goto de unas lineas de programa
con un return.
En algún lugar la substancia de la vida
queda totalmente registrada.
Reflexió: Boira fosca
Existeix una boira fosca
que no deixa volar
les nostres creences,
ni que aquestes modifiquin la societat.
Allò que és considerat
correcte pels medis de comunicació,
per la societat, per la ciència i
se supossa que ha de constituir
el pensament d’un ciutadà normal.
Crea una inèrcia del que hem de ser,
per ser reconegut pel grup.
Així tot allò que que els individus
al llarg de la vida aconsegueixen superar
de la visió instaurada de les coses,
queda reduït a la vida particular
o cercle més pròxim.
Ja poden, una majoria de persones,
superar la visió standard instaurada,
inclòs intentar influenciar el seu entorn,
que la societat segueix aferrada
a la seva cosmovisió.
El progrés és vist com un desestabilitzador pel poder.
La seva capacitat de modificar
el valor de les coses crea resistència.
Els medis de comunicació són en gran
majoria conservadors i les visions emergents
no arriben a una majoria de població.
No es crea un ambient de canvi.
Ens queda canviar per dins,
però l’altra part del canvi, la societat,
queda estancada, sense deixar-se
influenciar pel progrés individual.
Això contradiu la visió que per a canviar
el món ens em de canviar a nosaltres mateixos,
i deixar en segon terme
el canvi de la societat. Això seria possible en
societats escrupulosament democratiques,
però les nostres societats democràtiques
no controlen prou els poders, més aviat al contrari,
els poders controlen la democràcia.
Mirar
Obrir el bagul de les pertinences,
treure-li la pols una a una,
i adonar-nos de la bellesa
que desprenen. Qualitats, dons,
amics, família, tot allò que anima
les ànimes i els seus miracles.
Agraïr és posar l’atenció en tot
allò que tenim o em tingut,
la vida en la terra,
la terra de la vida,
el sol, la lluna, la natura, el mar,
les muntanyes, els rius, els prats,
aquella flor o aquell viatge.
La màgia que embolica
els nostres regals.
Mirar, mirar bé
i defugir la ceguesa
de la monotonia.
Blog de Poesia de Jordi Querol 