Sento la llibertat d’escriure,
ara mateix, com un astrònom
encegat pels dubtes de la nit,
i il·luminat per la certesa dels estels.
Però no miro cap enfora
sino l’univers reflectit
al mirall de mi mateix.
Amb temps l’empremta s’afirma,
i la raó procesa el sentiment.
Mostro els poemes com fotografies
revelades pel misteri
original de la paraula.