Pas a pas

Pas a pas passen les nostres ombres

pels carrers dels silencis,

ombres secretes de pols

que no troben l’aire on respirar,

el vent on voleiar,

la gent amb qui compartir

ni que sigui una mirada de complicat.

Ombres que van encongint el cos,

arrugant-lo, fermant-lo,

convertint-se en una samarreta

massa estreta que ens roba

la naturalitat dels nostres moviments.

L’ànima es sent pesada i emmanillada.

I un dia s’estripa, si, la samarreta

s’estripa. Un àngel baixa,

i deixa un do en una persona

que ens allibera com una bufada

a una flor de dent de lleó.