Incomunicació

Boires, muralles, nit muda.

Les mans no arriben 

ni estirant els braços i el cos.

T’emboliquen les robes dels lladres.

No pots parlar, no pots escoltar.

Paraula disfressada,

frases que vorejen el penya-segat,

Intencions amagades 

en una cova freda i fosca.

Un fil del seda us uneix i us separa.

Desconfiança, pont trencat, incomunicació.

Abisme.

Desig de morir en tú i renéixer en ell.

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar