ELS EStELS De Dins EL coS,
LLiuren baTALLes que ja
sAbEn GuAnyadES o perdudES.
El dEStÍ seguEIX mut lES sevES passES.
ALLò que s’EScrIu En Pedra ÉS LLeI,
les possIbIlItats es consumeIXen
com la darrerA cigarretA del diA.
LA ceNDrA és polS d’uNA viDA iNNaTA.
El quE ÉS, MENTEix TOT El quE nO ÉS.
Queda un SOSpIR eTeRI,
com la bOira a peU de LLaC
A puNtA de diA d’uN hiVerN glAçAt.
Sueño idealista estúpido,
ingenuidad, buenismo.
Parálisis posibilista,
renuncia, sinrazón.
Donde reside el error
reside la esperanza.
Donde no reside el error
no reside la esperanza.
La esperanza es idealista,
el sueño idealista es
superar el error
hallá donde reside.
¿Qué flor te daré,
que ante tus ojos
no tuerza el tallo?
Cada noche los malos instintos
deprimem los campos de girasoles.
El sol del día es nueva vida.
Morir las noches o vivir los días.
Primer nosaltres,
ens unirem amb els altres
per aconseguir-ho.
Després lluitarem contra tothom.
Blog de Poesia de Jordi Querol 