ELS EStELS De Dins EL coS,
LLiuren baTALLes que ja
sAbEn GuAnyadES o perdudES.
El dEStÍ seguEIX mut lES sevES passES.
ALLò que s’EScrIu En Pedra ÉS LLeI,
les possIbIlItats es consumeIXen
com la darrerA cigarretA del diA.
LA ceNDrA és polS d’uNA viDA iNNaTA.
El quE ÉS, MENTEix TOT El quE nO ÉS.
Queda un SOSpIR eTeRI,
com la bOira a peU de LLaC
A puNtA de diA d’uN hiVerN glAçAt.
Blog de Poesia de Jordi Querol 