Això no és el que m’havies dit.
Ara neixo i tinc totes les limitacions
de la vida, la supervivència, de perdurar.
De fet no m’havies dir res.
Me n’assabento del contracte a mida
que passen els anys.
Jo no he firmat res i si no accepto
pago amb la vida.
Pot arribar a ser més del que
hagués pogut demanar mai.
És un regal, un miracle, una orgia
de la creació, un honor, mil oportunitats,
ser del no res, un cant de glòria anònim.
Una escola, un museu d’art,
una natura visceral, una bellesa eixordadora.
Pot ser mil coses, descobrir l’amor,
la feblesa, el dessig, la impotència,
la condició humana, la veritat,
la injustícia, l’amistat, l’enfermetat,
la trascendència. Com podem ser
sinó érem, sinó serem.
L’aurora mora en un racó mort
de l’impossible impossible.
Blog de Poesia de Jordi Querol 