Pasen els pensaments,
les idees, els sentiments,
els fets, els records.
No és una cerca,
és com un badar
i aparèixer una arrel
del fons de la consciència.
No hi ha pàgines blanques,
la vida em porta fulles negres
que recollo al vent.
A vegades em cauen
pel seu propi pes
o les empenta la providència
i m’acaricien la galta.
A vegades són un parell de paraules
que broten del ventre i són la llavor,
la mirada poètica troba un motiu.
Llavors és quan els minuts flueixen
i fan la resta.
Blog de Poesia de Jordi Querol 