Els núvols omnipotents
dimensionen el cel
en proporcions inabastables.
Escletxes de blau
donen pas al sol i l’escalfor.
El bosc, els prats i les muntanyes
vestides de verd pi,
xuclen la quietud i eixamplen el temps
robust que es mou pesadament.
L’aire és un bruixot que tot ho omple,
discret, calent, pausat.
Acarona el contorn latent de la matèria.
El remor de la vida secreta
anima la vegetació, l’espai
i tota l’existència.
Lenta, indetectable, present,
eixordadora.
Blog de Poesia de Jordi Querol 