Diumenge

Els núvols omnipotents 

dimensionen el cel

en proporcions inabastables.

Escletxes de blau

donen pas al sol i l’escalfor.

El bosc, els prats i les muntanyes

vestides de verd pi,

xuclen la quietud i eixamplen el temps

robust que es mou pesadament.

L’aire és un bruixot que tot ho omple,

discret, calent, pausat.

Acarona el contorn latent de la matèria.

El remor de la vida secreta

anima la vegetació, l’espai

i tota l’existència.

Lenta, indetectable, present,

eixordadora.