Silvia

De jove ballarina,

de madura fumadora,

intentava tenir un bar

amb bon ambient.

Em va recomanar un llibre,

Verónica decide morir.

Els pensaments

giraven com una rotllana.

Més gran en cadira de rodes.

Que els àngels,

que et feien ballar,

il·luminin els teus dies aturats.

Que la quietud sigui calma serena.

El dessert, font de infinitud,

i la desesperança esperança

més enllà d’aquí.

Un petó