Si estigués al paradís
i tu em cridessis
ho deixaria tot.
L’eternitat cau ferida
als teus ulls.
No és una bogeria,
és una completesa
d’un instant absolut.
Però tu no em cridaries,
mai em demanaries això.
Les roses viuen finites i eternes.
Si estigués al paradís
i tu em cridessis
ho deixaria tot.
L’eternitat cau ferida
als teus ulls.
No és una bogeria,
és una completesa
d’un instant absolut.
Però tu no em cridaries,
mai em demanaries això.
Les roses viuen finites i eternes.
Blog de Poesia de Jordi Querol 